00’10’’Hi havia una vegada, fa molt i molt de temps, un xicotet país on Natura i Foc eren germans. I cada nit, al caure el sol, juntaven el poder dels dos, a cada casa, a cada llar, donant caliu als tendres somnis dels menuts. 01’06’’ Quin goig haver pogut gaudir d´una nit a la llar amb la vida espurnejant. 02’11’’ El foc eterna dansa de flames balladores i amb l´olor dolcenca de la llenya feta fum Quin goig haver pogut gaudir d´una nit a la llar amb la vida espurnejant. Natura, que alimenta al foc, sense pressa en la justa quantitat que ella sap triar. Quin goig haver pogut gaudir d´una nit a la llar amb la vida espurnejant, amb la vida espurnejant.

2.1- Natura 00’40’’ (només noies agudes) Llum, cant d’ocells, suau embruix, brisa fresca. Somni mut, dolça olor de rosella. (tots) Ahhhh 01’42’’ Or de sol i argent de lluna, flaires de romer. Cim de grisos tons i el riu que reflexa l’eternitat (l’eternitat) del moment. 02’38’’ Pau, tendra llum, plenitud d’una rosa. Nit, cant lleuger, solitud lluminosa. (la veu aguda, només les noies) 03’05’’ Una calma pensativa, com tendra llum il•lumina tot sense fi. Cançó solitària, paisatge viu i ple d’esplendor infinit. 03’55’’ Pe-dra, se-rra, ai-gua, vi-da, bri-sa, cal-ma, pau..... és Mariola!!! 2.2- Aigua 04’48’’: Uuuhh..... 05’06’’: Carrasca, timó, Font freda, falcó, pebrella, rabosa, Cova, auró. 05’26’’: “efecte pluja”. 05’45’’: Fagina, pi blanc, espígol, castells, els masos, teix, romer, Molí mató. 06’04’’: Paradís natural, ventura de fonts, cobla de flors...... Paradís natural! 2.3- Mariola 06’40’’: “body percussió”. 07’30’’: Uuuhh (melodia de “Serra de Mariola”). 08’06’’: Serra de Mariola, Serra de Mariola, la de les innúmeres fonts, la de les mil i una flors. 08’43’’: Serra de Mariola, Serra de Mariola, la de les innúmeres fonts, la de les mil i una! 09’25’’: He escoltat en llunyania la cançó de l’infinit.

00’01’’: (tots: canon a 3 veus) Foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc, foc que crema la flora, crema la fauna, crema.... S´apaga_i s’encén, s´apaga_i s´encén, s´apaga_i s´encén, s´apaga_i s´encén,.... Crits!! Crits!! Natura i flors, natura i flors, cendra i fum, desert, cendra i fum, desert! Cendra i fum, desert! Cendra i fum, desert! Arbres, roques, flames, desert, arbres, roques, flames, desert, aigua, aire, vent i llum; aigua, aire, vent i llum; aigua, aire, vent i llum; aigua, vent. S´apaga i s’encén, s´apaga i s’encén, s´apaga i s’encén, s´apaga i s’encén, s´apaga i s’encén, s´apaga i s’encén, s´apaga i s’encén, s´apaga i s’encén!

4.1- El foc (les consonants i vocals s’han de cantar fonèticament –molt sonores-) 00’17’’: Sss, Sss, Ssss Sss, Sss, Ssss Sss, Sss, Ssss 00’37’’: “body percussió” 00’55’’: O, E, A, O, Sss; O, E, A, O, Sss; O, E, A, O, Sss; O, E, A, O, Sss; (RRR, FFF, T;RRR, FFF, T; RRR, FFF, T; RRR, FFF, T; RRR, FFF, T; RRR) 01’14’’: UIO, AE, IE; UIO, AE, IE; UIO, AE, IE; UIO, AE, IE; UIO, AE, IE; UIO, AE, IE; UIO, AE, IE (UIO, UIOOOO; UIO, UIOOOO; UIO, UIOOOO; UIO, UIOOOO; UIO, UIOOOO; UIO, UIOOOO; UIO, UIOOOO) 01’32’’: “body percussió” 01’49’’: AaAaaAAaaa; AaAaAa; AaaAaaAaa; AaAa AaAaaa AaAaaAaaa (AaaAAaaAaaa; AaAaaAaa; AaAaAaa; AaAa Aa AaAaaa) 02’32’’: Mariola, Mariola, es crema, la pell, la pell muda, la gent, la gent muda, un crit del sol, sol, sol, sol, demana ajuda. Mariola, Mariola, es crema, la pell, la pell muda, la gent, la gent muda, un crit del sol, sol, sol, sol, demana ajuda. Fum, tragèdia, desolació, erm infinit, fum, foc, fèretre, fi, la terra plora una altra volta,......... Nooo!!! 4.2- La cendra 05’34’’: Callaran els arbres, callaran els arbres i les fonts i tota la muntanya. Callaran els animals, callaran els animals i les flors i callarem nosaltres.

Tal volta açò ho sàpies ja, però hi ha que contar-ho igual. Mariola s'alça fins el cel, enorme i dèbil a la par, el sol està tapat per cants de por, per cendra, el dol d'alguns buscant la sort, i res es mor si naix el foc i arriba lluny. Es crema, i la pell muda i gent muda, i neix un crit del sol, sol, demana ajuda, inert, foscor guia, Thànatos, Banús i una corona d'espines que impedix veure llum. Tan sols el fum, una enclusa i un martell. De la tragèdia del foc a la desolació del res hi ha un pas, i res a fer, men, ulls que sols observen com terrenys i records desapareixen. "Silenci", (Shhh!) la terra plora, la dalla encaputxada ahí fora ha aplegat abans d'hora. Altra volta, altre error, la terra mor, la serra jeu en un erm infinit com Machado...sense creu! Cap bac va obligar a oblidar el teu nom, mentre flashbacks parlen de que es pot veure el sol. Aplasta lo roí amb confiança i oblida el dol, que no mors perquè vius dintre del meu cor. (x2) Tal volta açò ho sàpies ja, però hi ha que contar-ho igual. Avui la serra s'ha cremat, però el culpable ¿on està? (¿on?) Interessos malven, maten a la terra mare, talen arbres i construixen cases, s'omplin les butxaques. Dolar, euro, importen més ¿ho veus no?, si el terreny es compra i ven, baix els diners tot es legitima, i anem mal si la solució al canvi climàtic és un canvi de moral. No hem avançat si cremar per construir està ben vist, fam demà i pa per hui. La natura importa més que el maletí, maten oxígen, maten l'aire i les persones que el respiren. Sé que per fer-ho, molts guanyeu milions, però hi ha milions de raons per a no fer-ho, pensa que és millor? Lo millor es cridar perquè s'enteren, cançó en símbol de protesta com Jimmy amb la seua Fender. Cap bac va obligar a oblidar el teu nom, mentre flashbacks parlen de que es pot veure el sol. Aplasta lo roí amb confiança i oblida el dol, que no mors perquè vius dintre del meu cor. (x2) Tal volta açò ho sàpies ja, però hi ha que contar-ho igual. Mariola és on m'he criat, rigut, jugat, caigut, alçat... Al costat del meu poble, envoltant està una serra erma avui, a fí de tornar a ser qui era abans. On algú mor, naix algú; eixe és el cicle ¿oi?, el temps ajuda, ¿eh noi? i el verd taparà al mal roig. La terra és erma i les arrels fortes, el fi llunyà, el fí somiat aplegarà amb anys, ajuda i voluntat. Obscur com el moment abans d'eixir el sol, que la llum plene de color la negra terra, i com un Fènix torne a nèixer i que el fèretre es torne verge. Vine men, que tot costa si és perfecte i no podem fer res. Serra terra santa, foc arrasa plantes, faça el mal que faça el vent l'arrastra, però la natura canta i canta a viva veu, la terra mor, la serra naix, però mirant cap endavant com les imatges de Andy Warhol. Cap bac va obligar a oblidar el teu nom, mentre flashbacks parlen de que es pot veure el sol. Aplasta lo roí amb confiança i oblida el dol, que no mors perquè vius dintre del meu cor. (x2)